El proper Govern de la Generalitat apostarà perquè Catalunya sigui un referent mundial de la Cultura de Pau
Dedicarà 90 milions d'euros a Cooperació, Solidaritat i Cultura de Pau
Representants de 4 candidatures - Joan Herrera i Dolors Camats per ICV-EUA , David Minoves i Jordi Ausàs per ERC, Àlex Masllorens pel PSC-CpC i Carles Campuzano per CiU - han coincidit en que el proper Govern de la Generalitat ha de recollir i potenciar l'experiència i el sentiment dels catalans a favor de la Cultura de Pau i s'han compromès, amb un document signat, a impulsar la Llei de Foment de la Pau i a incrementar els pressupostos públics per promoure un paper més actiu dels catalans en la construcció de la pau . Els representants del PP s'han excusat.
En un acte celebrat en el Col·legi de Periodistes de Catalunya, convocat per la nova organització internacional Forces de Pau Noviolentes , i amb el suport de 5 altres entitats pacifistes ( Justícia i Pau, Universitat Internacional de la Pau , Moviment per la Pau, Ponts de Mediació i Fundació Pau i Solidaritat ), cada partit i coalició ha expressat i signat els seus compromisos sobre 5 temes plantejats per les organitzacions convocants , procediment que ha estat elogiat pels propis representats dels partits pel seu caràcter innovador i propositiu , que posa les bases per a un diàleg transversal entre partits i per a un seguiment i control dels compromisos per part de les organitzacions convocants.
Els quatre representants de les candidatures es comprometen a desenvolupar la recent aprovada Llei de Foment de la Pau (21/2003 de 4 de juliol) com a marc per “establir les actuacions que han de dur a terme l'Administració de la Generalitat i els ens locals per tal de promoure la cultura de la pau i el diàleg intercultural i interreligiós, contribuir a l'eradicació dels conflictes violents i tractar-ne les causes”. (Art. 1.2) i a aprovar el reglament de la Llei de Foment de la Pau , que “ ha d'establir ... la composició, l'organització i el funcionament del Consell Català de Foment de la Pau” “integrat per representants de l'Administració de la Generalitat, dels ens locals, dels grups parlamentaris, de les organitzacions no governamentals per la pau i altres institucions i personalitats rellevants , reconegudes per llurs activitats a favor de la pau ”. (Art 10.1 i 2). Jordi Ausàs (ERC) es compromet a que estigui aprovat el reglament “durant la propera legislatura”, Carles Campuzano ( CiU ) en el “menor termini de temps possible”, Dolors Camats ( ICV-EuA ) “abans del 2005” i Àlex Masllorens ( CPC-PSC ) abans de dos anys.
El tema més polèmic és el del finançament. Iniciativa per Catalunya Verds es compromet a que durant la propera legislatura la Generalitat dediqui el 0,7% dels pressupostos a Cooperació al Desenvolupament Sostenible i el 0,3% a promoció de la Cultura de Pau . Esquerra Republicana de Catalunya aposta per aconseguir el 0'7% i per endegar el 0,3% durant la propera legislatura . Convergència i Unió es compromet a “assolir, tal i com estableix la Llei de Cooperació Internacional i el Pla Director de Cooperació, com a molt tard en l‘any 2010, el 0,7 % dels ingressos corrents no condicionats dels Pressupostos de la Generalitat a la Cooperació pel Desenvolupament i potenciar el foment de la Cultura de la Pau com un eix transversal de tota la política de Cooperació”. Per Ciutadans pel Canvi-PSC és més important parlar de quantitats que de percentatges i es compromet a “arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupostos de la Generalitat durant aquesta legislatura”. Cal recordar que segons el Pla Director de Cooperació, pel 2002 s'havien pressupostat 11.419.000 € i només s'hi han dedicat 9.845.000 €. L'objectiu és poder arribar, si és possible abans del 2010, als 89.000.000 € (uns 15 mil milions de pessetes).
Quasi tots els partits coincideixen que la quantitat de diners és molt important, però que cal vetllar per la qualitat dels projectes, per assegurar el bon ús d'aquest recursos. En aquest sentit, CiU i CpC-PSC aposten per promoure un espai estable i permanent de diàleg amb les organitzacions que treballen a favor de la Pau i que el futur Consell de Foment de la Pau, hauria de ser aquest espai. Per a CpC-PSC les Federacions d'ONG hauran de tenir estatut consultiu en la Generalitat. Per a ICV i ERC cal reunir-se periòdicament, cada tres mesos, per fer garantir i avaluar l'adequat compliment dels compromisos presos.
Sobre el darrer punt plantejat per les organitzacions pacifistes als partits, referent a quina “penyora” deixen com a garantia del compromís signat , Dolors Camats , d'ICV-EuA , “ renuncia a presentar-se a les properes eleccions ” i “compromet l'execució de la seva actuació al Consell Ciutadà format per ICV-EuA ”. Per a Jordi Ausàs , d'ERC, “un cop sigui debatut pels seus organismes de direcció nacional, ERC es compromet a oferir les garanties que sol·liciten les entitats convocants ”. Carles Campuzano , de CiU , “ assumeix com a compromís polític ” les propostes exposades, però en la mesura que no es presenta en aquestes eleccions no te sentit, dir que no es presentarà en les properes. Àlex Masllorens de PSC-CpC , anuncia que no es presentarà en les properes eleccions perquè Ciutadans pel Canvi no accepta que els seus membres ho siguin més de dues legislatures, però que es compromet a que la seva formació compleixi les propostes presentades.
L'acte ha acabat amb una ronda d'intervencions d'alguns representants de les entitats convocants . Sebastià Benet de Justícia i Pau, denunciant les noves polítiques bel·licistes ; Àlvar Roda de la Universitat Internacional de la Pau recordant que hi ha entitats que porten molts anys treballant per la Pau amb pocs recursos i que ara, les polítiques públiques han de recolzar-les més que no “competir” amb elles; Jordi Ribó de la Fundació Pau i Solidaritat ( CCOO ) ha destacat la importància que el món sindical s'impliqui en la construcció de la Cultura de Pau.
Durant l'acte tres dels membres de Forces de Pau Noviolentes han destacat diferents aspectes a tenir en compte. Pepe Beúnza ha recordat com la lluita de l'objecció de consciència i de la insubmissió durant 30 anys ha contribuït a l'esclat per la pau dels darrers mesos i a que les institucions assumeixin polítiques públiques; Bernat Carreras , precisament ha plantejat que seria bo que partits i institucions no vagin sempre al darrera dels esdeveniments ; i, Martí Olivella ha emplaçat els representants dels partits a trobar-se d'aquí a 3 mesos , per ajudar-los des de la societat a fer complir els compromisos en els seus propis partits; ha anunciat que en els propers dies es convidarà als 900 alcaldes de Catalunya a que apostin per l'1% dels pressupostos municipals a favor de la Cooperació, la Solidaritat i la Pau, ara que han d'aprovar els pressupostos de l'any vinent, tal com ja estan fent una vintena d'ajuntaments i, també ha celebrat l'acord de l'Ajuntament de Figueres ( PSC-CpC , CIU i ERC) de recolzar la proposta de reconversió del Castell de Sant Ferran en Castell per la Pau – un centre internacional per la Cultura de Pau - davant la propera constitució del Consorci del Castell, el 6 de novembre, format pel Ministeri de Defensa, la Generalitat i el propi Ajuntament de Figueres, que reforça la política de situar a Catalunya en una capdavantera mundial de la construcció de la Cultura de Pau.
Barcelona. 03/11/2003.
|
