Hem
fet nit a la casa de colònies de Mas Matà,
als aiguamolls del l’Empordà. Fa un dia
magnífic, quan ens llevem a les 8 del matí.
Val la pena fer totes les escales de pujada a la sitja
Senillosa per gaudir de la panoràmica dels aiguamolls,
amb el sol ixent, i veure alguns animalons pasturant.
Entre esmorzar i endreçar-ho passem una bona
estona i fins quasi 2/4 d’11 no ens posem en camí.
Seguim el GR 92 que creua per bonics camins els aiguamolls;
després de fer un tros d’inevitable carretera
seguim per una pista de terra fins prop Castelló
d’Empúries i ja fins el final d’etapa
tot és carretera. Traiem pancartes, timbals i
tambors, per fer-nos notar. No venim des de Tortosa
a per passar desapercebuts, faltaria més!
A Vilasacra parem a descansar fins l’una del migdia
i l’equip d’intendència treu el menjar
que li queda i fa liquidació d’existències:
síndria, meló, aigua...
Arribem a Figueres, creuem la ciutat, passant per la
Rambla i anem al polisportiu, a l’altra punta
de ciutat, on arribem a ¾ de 3. Allà tenim
preparat el dinar de bufet lliure, molt abundós
i variat.
Després de dinar hi ha concert: el nostre músic
oficial, en Ton, fa un recital del conte que ha escrit
i musicat, El gran Mur, en versió reduïda,
ja que hem de complir l’horari establert per arribar
al castell. Tot plegat queda molt bé, música,
poesia i prosa i, malgrat que l’hora convida a
la migdiada, val a dir que ningú s’adorm,
cosa força meritòria i que demostra l’interès
que desperta la música.
A la tarda anem al castell de Sant Ferran, molt proper,
en un ambient festiu; entrem al recinte del castell.
Ens reben un representant del Ministeri de Defensa,
al que si li donen les més de 1.500 firmes recollides
(les agafa sense dir res), l’alcalde de Figueres,
Joan Armangué i el delegat de la Generalitat
Carles Llorens. És un moment emocionant: els
companys que es van tancar aquí per ser objectors
de consciència i no van voler el servei militar,
ara demanen que el castell sigui un lloc destinat al
foment de la Pau. Els parlaments són aquí
més emotius que tots els que s’han fet
fins ara a les diferents poblacions per on hem passat.
Per finalitzar l’acte l’orquestra jove de
Figueres ens ofereix un concert: tots ens posem còmodes,
seiem a terra i afinem els sentits per gaudir de la
música. Interpreten “El cants dels ocells”....
i ja està. Tots ens quedem ben sorpresos de la
brevetat del concert, i aconseguim, amb aplaudiments
entusiastes que repeteixen la mateixa peça.
Després es fa una visita comentada al castell,
que resulta molt interessant i ben documentada, un perfecte
complement del darrer dia de la Marxa de la Pau.
Núria
Casals Gil |
