El lloc de sortida d’avui és l’estació de metro de Pep Ventura, de Badalona; hi ha moltes noves incorporacions de companys, i d’altres que avui no ens acompanyen. Avui és un dia on tant aviat com molts, com pocs, a diferència d’altres dies que sempre som els mateixos.

Creuem Badalona i anem al passeig marítim i a partir d’ara seguim la línia de la costa, pel nou camí entre les platges i el tren, una passarel.la de fusta molt ben posada, que permet caminar per un lloc on abans no es podia passar.

A l’estació de Mongat Nord s’incorporen 60 companys de Mollet, ni més ni menys, que fan que la Marxa sigui ara quasi multitudinària. Portem una bandera de la Pau, amb els colors de l’Arc de Sant Martí, i l’Ivan, per un dia deixa el tambor i enarbora la bandera amb moltes ganes. És molt bonic veure-la onejar per tota la costa, tan colorista!

Descansem una estona en una bonica placeta del Masnou, continuem ran de costa i parem per dinar a Premià de Mar, en una zona de picnic amb taules, bancs de fusta i ombrejada amb palmeres. EL dinar és un regal d’un dels marxaires, que viu a prop i consisteix en gaspatxo i empedrat. Gràcies Jordi, és un menjar molt escaient i refrescant en un dia d’estiu!

Com tenim temps lliure fins les sis de la tarda ens dediquem a gaudir de la platja: uns van a banyar-se, altres descansen al sol o a l’ombra, els de més enllà fan una llarga sobretaula... Jo, després de nedar una estoneta, faig la migdiada a l’ombra del tronc d’una palmera, i he d’anar girant com les busques d’un rellotge quan el sol desplaça l’ombra.

Tal com he dit a les sis ens posem de nou en camí: molts marxaires, i entre ells els de Mollet ja s’han anat i anem en “petit comité”. Passem per Cabrera, Vilassar, bé prop del mar o per carretera nacional. Val a dir que el temps s’ha ennuvolat i no fa gens de calor.

Avui no ens acompanya el nostre músic oficial, en Ton, i tots trobem a faltar el banjo.... i el banjista, perquè no sé pas que faríem amb l’instrument si ningú de nosaltres el sabem tocar. És el primer dia des de que vam començar la marxa a Tortosa que no cantem l’himne de la Marxa. Ara que ja ens el sabíem!

L’arribada a Mataró és una mica difícil, ja que hem de deixar la costa i ens emboliquem per una zona industrial, fins que trobem de nou la carretera. Fem una parada a l’Arquera, una zona ajardinada, presidida per la monumental escultura que li dóna nom, i allà ens venen a rebre els companys de Mataró que ens acompanyen a la ciutat i al lloc on hi ha la taula de recollida de firmes. Com de costum ens fem un tip de caminar per la ciutat fins arribar al lloc. Prop hi ha el lloc on faran nit els companys, i dic faran i no faré, perquè jo he d’anar a treballar demà (amb les poques ganes que tinc!) i vaig a dormir a casa.

M’acomiado dels amics fins el proper divendres, que ens reunirem, si no passa res, als aiguamolls de l’Empordà.
                                                                                     Núria Casals Gil