Avui ens llevem tard, esmorzem sense presses i no sortim fins ¼ de 10: ens porten en cotxes (molt bé l’organització vilanovina!) a la plaça de l’Ajuntament i allà, a les 10 del matí, comencen la marxa d’avui. Creuem la vila, arribem al port i agafem el GR 92 que, per sobre els penyasegats, va seguint la costa.

El paisatge és prou bonic com per, sense quasi adonar-nos-en, arribar a les envistes de Sitges. Baixem al poble i anem pel passeig Marítim, on a aquestes hores hi ha ben poca gent. Els companys d’intendència han muntant la paradeta de firmes a ple sol, i allà es fan els discursos, un parell de gegants ballen i cantem el nostre himne, que ja ens surt brodat.... o quasi.

Tenim temps lliure fins l’hora de dinar i alguns aprofitem per anar a la platja: hi ha força onades i em rebolquen una i altre vegada per terra, amb la qual cosa aviat em canso d’aquest joc i vaig a prendre el sol una estoneta, poca, perquè aquest pica que dóna gust.

El dinar es fa al Palau del Rei Moro, al patí a l’aire lliure, on unes ombrel.les ens protetgeixen del sol inclement de finals d’agost. Fem una llarga sobretaula que aprofitem per cantar un bon repertori de cançons de pau, fins que a ¼ de 5 no ens queda altre remei que tornar a posar-nos en camí. I dic que no ens queda altre remei, perquè el que ens espera és dur: hem de fer, no cal dir-ho, a peu, tota la carretera de les costes del Garraf.

El Jordi va devant, amb el paraigües obert, fent que els cotxes vagin més a poc a poc, i nosaltres darrera, en fila índia, procurant estar tant lluny com podem de la carretera, que és més aviat poc, perquè l’espai que queda entre l’asfalt i la muntanya és ben petit. En un parell de llocs trobem la furgona que ens ofereix aigua, per la qual cosa hem de creuar la carretera, jugant-nos la pell. Tot sigui per la causa de la Pau.

Passem per Vallcarca (i la seva fàbrica de ciment, que es va menjant la muntanya) i Garraf, i després d’unes tres hores d’anar per carretera agafem un camí que baixa a Port Ginesta, on arribem a les 8 de tarda, Allà ens esperen els companys de Castelldefels que ens porten al lloc on soparem i dormirem. Dit així ja està tot fet, i no. Hem de creuar tot Port Ginesta, tota la platja de Castelldefels que no s’acaba mai, i anar al centre del poble; tot plegat una horeta i mitja més de caminar per acabar de castigar el cos.

Anem a parar a unes instalacions esportives, on dormim en una sala de teatre, amb escenari (però sense piano), i després de dutxar-nos, sopem a l’aire lliure, molt bé, amb molt menjar, per recuperar tot el que avui hem cremat.
                                                                                     Núria Casals Gil