Diana
a les 6 del matí: s’encenen els fanallets
de paper vermells, verds i grocs que pengen del sostre
del teatre i el Ton toca el piano que hi ha a l’escenari.
Hom pot imaginar un començament de dia més
bell ? Jo no.
Amb les primeres llums dels dies comencem l’etapa
d’avui i després d’una estona de
l’inevitable carretera anem per la costa fins
el Roc de Sant Gaietà, una urbanització
molt ben posada. Com anem bé de temps els nostres
guies ens deixen descansar a la terrassa d’una
bar, amb mirador a la plaja. Allà ens ve a entrevistar
un periodista de la televisió de Vilanova.
A Coma-ruga anem a l’alberg de Juventut, ons ens
podem dutxar abans de fer els parlaments protocolaris
a la zona de pic-nic, entre boscos Dinem a l’autoservei
de l’alberg.
A la tarda ens esperen tots els passetjos marítims
de la Costa Daurada que falten per arribar a Vilanova,
i no en perdonem ni un, els fem tots a peu, tots. Això
suposa que no hi ha ombra, però per sort la tarda
està ennuvolada, no fa massa calor i ens podem
dutxar i banyar a la platja a mig camí. A més
a més anem trobant la furgona amb begudes i aigua:
un cop més l’equip d’intendència
vetlla per nosaltres.
Observem, amb astorament, que estan omplint d’apartaments
i cases tota la costa abans i després de la central
de Cubelles, formant una línea d’edificis
sense solució de continuitat.
Creuat el llarg passeig marítim de Cubelles fem
una estona de costa rocosa, per variar, i entrem a Vilanova,
desplegant pancarta i fent sonar els timbals. Per no
ser menys ens fem també tot el passeig marítima
vilanoví i de postres quasi tota la Rambla, que
sembla molt més llarga del que és a aquestes
hores, després de tot el dia de caminar.
A la plaça de l’Ajuntament es fan el millor
acte de rebuda que fins ara hem tingut. Amb lllibres
es dibuixa el signe de la pau a terra, davant la tarima
on es fan els parlaments i declaració de principis.
Cantem (amb micro i tot!) l’himme de la Marxa,
mentre uns nois “juguen” am torxes enceses,
formant una bella coreografia.
Ens porten en cotxe (moltes gràcies als que ho
han organitzat, ja que ens estalvia una bona caminada,
que a aquestes hores hauria estat esgotadora), al lloc
de dormir, on sopem a l’autoservei, i després
dormim en lliteres, com els senyors, en lloc de fer-ho
per terra, coma soferts marxaires.
Núria
Casals Gil
|
