Avui ens llevem més tard, a les vuit, i després d’esmorzar ens posem a caminar, creuant la ciutat. Avui l’etapa és curta; jo creia que tot seria per carretera, però anem amb uns bon coneixedors de la zona i ens estalvien asfalt, cosa que s’agraeix molt.

Anem per una riera molt ampla, amplísima, com una autopista sense asfaltar: això sí el terreny és pedregós. Res no és perfecte. Ara i adès anem fent parades de reagrupament i en Benjamí, que va amb la seva inseparable bicicleta, ens porta avituallament d’aigua. El cel està ennuvolat i fa una temperatura ideal per caminar; tot plegat fa que avui la caminada sigui un passeig triomfal i sense adonar-nos-en arribem a Reus, abans del migidia.

A l’entrada de la ciutat ens han vingut a buscar uns regidors de l’Ajuntament, que a partir d’ara ens faran d’amfitrions i guies, i ens porten a les piscines municipals, on els marxaires tenim entrada franca.

Les instal.lacions són modèliques: hi ha gespa, arbres, ombra, sol i, naturalment piscines. Una té una fondària de 1,20 metres, una cascada per on cau aigua d’una altra més amunt, més fonda, i a l’esquerra un jakuzzi i tot. No cal dir-ho, però ho dic, que tots gaudim molt nedant i relaxant-nos i sortim com nous.

En cotxe ens porten a l’Ajuntament, i a la sala d’actes es fa la recepció, els parlaments, la declaració de principis i l’intercanvi d’obsequis, entre marxaraires i autoritats.

Avui dinem de restaurant: els nostres amfitrions ens mimem. La sobretaula ens permet cantar una estona. A la tarda ens instalem al local on farem nit. Com té un pati a l’aire lliure ens va molt bé per estendre la bugada (després de quatre dies de no rentar roba qui més qui menys necessita fer-fo). Muntem la paradeta, amb cadires, cordes i molt enginy i queda tot tan ben posat que sembla una instal.lació artística.

A la plaça de l’Ajuntament posem l’exposició de la Marxa de la Pau i la taula per recollir firmes, vendre samarretes i mocadors, Quan recollim cantem l’himne de la Marxa que, ara ja ens surt molt millor que el primer dia a Tortosa. L’experiència és un grau.

Sopem un abundant buffet lliure, fem sobretaula, un grup monta una timba de cartes, altres treuen cadires al carrer per fer petar la xerrada, el Martí i el Pau es conecten a Internet, i els de més enllà van a passejar. Una democràcia total; cada un fa el que li ve més de gust abans de ficar-se al jaç.                                                                                      Núria Casals Gil