Com
l’etapa d’avui és llarga ens llevem
a les 6 del matí i ens posem a caminar tres quarts
d’hora després, amb les primeres llums
del dia. És un dia feiner i només som
13 marxaires, pocs, però bons.
Anem per carretera fins el cementiri i allà agafem
el GR 92; amb el sol ixent sobre el mar, el paisatge
és superb, amb uns contrastos de llum magnífics.
Anem per les platges i cales, fins que el Miquel, que
avui ens fa de guia, decideix que és més
curt i anirem més per feina anant per l’interior,
per les urbanitzacions. Arribem a la platja de l’Almadrava,
tancada per la centra de Vandellós, cosa que
li resta molt d’encant, i anem al càmping
que està a la altra part de la badia.
Ens han cedit una parcel•la, on l’equip
d'intendència ens ofereix un abundant i reparador
esmorzar. Després, a ¾ d’11 seguim
la caminada, una horeta i mitja més, fins la
propera parada, a l’entrada del càmping
El Temple del Sol.
Cal superar l'obstacle de la central nuclear i el GR
ens fa anar una estona paral·lels per l’autopista
sota un sol de justícia, acompanyats per soroll
del trànsit. Hem de pujar un turonet on hi ha
unes fortificacions, i el que en una altra època
de l’any ho faria sense problemes, ara no. Arribo
dalt panteixant, esgotada, acusant tant el calor que
estic una bona estona fins no em recupero.
Ara tot és baixada, per una ampla pista fins
l’esmentat càmping, on trobem els cotxes
de suport amb aigua, refrescos i fruites. Jo plego aquí
de caminar, després de el calor passada i faig
la resta de l’itinerari en cotxe.
Anem a Miami Beach, on ens reunirem tots per dinar;
com les instruccions per trobar-nos són poc clares
(al final, en una pineda…) fem una pila de voltes
amunt i avall per carrers i carretera, fins que anem
a parar la platja de l’Estany Gelat que sí,
té un estany, però ves per on no està
gelat. L'única ombra que hi ha és una
petita pineda, molt bruta, però allà preparem
el dinar, a falta de lloc millor. Quasi miraculosament,
i gràcies als mòbils, que treuen fum,
pocs minuts després de les 3 arriben els marxaires,
que es veu han recorregut totes les platges de Miami
Beach buscant-nos.
La propera parada serà a Montroig, al punt d’Informació
Turística a peu de carretera. A les 7, un cop
tots plegats, caminadors i equip d’intendència,
ens obsequien les noies d’informació amb
síndria i aigua. Del poble venen uns joves músics,
que amb acordió, guitarra i tambor, més
el nostre músic, en Ton i el seu banjo, ens fan
un petit concert, molt bonic.
Anem tots a Cambrils, en cotxe o a peu. Val a dir que
per la carretera hi ha tanta caravana que començo
a pensar si no arribaran abans els que van a peu que
nosaltres. A la plaça de l’ajuntament de
Cambrils, passades les 9 del vespre, amb les darreres
clarors del dia, arriben els marxaires, que avui han
fet una etapa maratoniana.
En una moderna sala d’actes del Centre Cívic
es fa l’acte protocol·lari amb les autoritats
i es recullen firmes pel manifest. Després ens
podem dutxar i anem al lloc de sopar, que en realitat
és un psico-labis abundant, en un casal de joves.
En un pati, sota el cel estrellat, es fa primer una
taula rodona, per donar a conèixer els motius
de la Marxa de la Pau, i després podem sopar.
Tornem al Centre Cívic, recollim els equipatges
i anem a peu, per un poble tranquil i silenciós,
al local on farem nit.
A l’arribar està tancat i mentre es van
a buscar les claus; seiem a terra, resignats a la nostra
sort, i fins passat ¼ d’una no podem entrar.
Avui ha estat un dia ben llarg!
Núria
Casals Gil |
