Diana
a les 7 de matí, mengem una mica per entretenir
la gana i ens posem en marxa a ¾ de 8. Avui el
recorregut segueix el sender de Gran Recorregut GR 92,
que va de Portbou a Ulldecona, i que en aquest tram
passa sempre ran de mar. De bon matí fa de bon
caminar, sense calor, amb el sol encara baix. Creuem
un seguit de platges i cales solitàries, molt
boniques.
El
camí és esplèndid; anem seguint
la costa, pujant i baixant a cales petites, platges
grans, com la de Cap Roig, zones encara verges, per
una tram de costa que encara resisteix a l’especulació
urbanística, tot i que ja hi ha símptomes
de debilitat i ja es veuen mogudes de terres, per fer
alguna urbanització.
Trobem
la furgoneta a la platja de Santa Llúcia, on
estava previst esmorzar, però com encara és
aviat decidim caminar una estona més amb la panxa
buida.
A
la platja de l’Àliga retrobem la furgona,
però no el cotxe que porta els esmorzars, i entretenim
l’espera banyant-nos a la platja. Arriben els
entrepans, ens els mengem a peu dret, sota el túnel
del tren i apa, a caminar de nou.
Ben
aviat passem per un indret d'especial bellesa, la península
de la Roca de l'Illot. El camí té les
mateixes caracterísriques que abans, cales, platges,
bosquets; ara el sol ja comença a picar i fa
força calor. Per això, quan arribem a
la guingueta de la platja de la Llenya quasi el buidem
d’existències d’aigua i refrescos.
Seguim
el port natural de l’Estany cap a l’interior,
deixem el GR i a partir d’aquí anem per
carretera asfaltada per guanyar temps; davant el quarter
de la Guàrdia Civil de l’Ametlla ens reagrupem,
i entrem al poble amb la pancarta i els tambors, fins
el polisportiu, on arribem a ¼ de 3.
Aquí
ens podem dutxar, dinar (després d’un bon
embolic, molt sorollós muntant les taules), i
tenim la tarda lliure. Un grup reduït van a Mont-Roig,
on es fa la presentació de la Marxa de la Pau
i es recullen firmes pel manifest.
Sopem
al polisportiu; després fem una xerrada amb un
regidor de l’ajuntament de L’Ametlla, que
ens parla, entre altres temes, de la dificultat de frenar
l’especulació urbanística a la costa.
Dormim
a la pista del polisportiu, cosa que ens permet fer-ho
amb molta comoditat, amb molt espai.
Núria
Casals Gil |
