Del tren que arriba a Tortosa a les 8:28 (puntual con si fos suïs), baixa un grup de marxaires, que es dirigeixen a la plaça del Mercat per reunir-se amb els organitzadors.
Es nota que estem a les terres de l’Ebre: dins el mercat hi ha una parada de la “Plataforma no al PHN”, amb venda de samarretes i altres productes, paradeta impensable en altres comarques.

Després de les presentacions, formalitats burocràtiques i cantar per primer cop el nostre himne (de moment, val a dir-ho, força malament), dirigits pel músic oficial, en Ton i el seu banjo, comença la marxa; l’obre la pancarta oficial de la Marxa de la Pau i la tanca una de “No a la guerra”. Ens acompanyen fotògrafs, periodistes i càmares de TV, per donar fe de la nostra sortida.

Sota el sol càlid d’agost creuem la ciutat; a la sortida pleguem les pancartes i les deixem a la furgoneta de suport, que ens porta els equipatges. Així només cal dur a sobre una petita motxilla, encara que més d’un i d’una va mans a la butxaca. Avui tota la caminada es fa per pistes asfaltades; primer pugen a l’ermita de Mig Camí i després a la de l’Alba, on els companys de la Plataforma ens ofereixen síndria i llimonada, que agraïm molt i ens deixa com nous, després de la calor que hem passat fent l’esforç d’arribar aquí dalt.

Per avui ja s’ha acabat la pujada i “només” ens falta baixar a L’Ampolla, 15 kms. de res, sota un sol de justícia i sense ombres, entre camps d’oliveres i garrofers. Arbres magnífics, alguns centenaris, oliveres de troncs retorçats, quasi escultòrics, però que no fan gens d’ombra al sofert caminant. Quan ja estem ben “torraets” ens trobem la furgona i podem menjar síndria, que tots unànimement trobem bonísima i molt refrescant.

Estava programat arribar a 2/4 de 3 a L’Ampolla i així ho fem, després de creuar autopista i carretera. Amb la pancarta obrint pas, amb el so dels tambors, clàxons i escortats per un cotxe de la policia local, arribem a l’ajuntament, on som rebuts per les autoritats. Es fan breus parlaments, s’intercanvia el mocador de la marxa per un ram d’olivera i es deixa anar un parell de coloms, bells i vells símbols de la pau.
Dinem sota l’àmplia porxada de l’edifici de l’ajuntament, botifarra, llonganissa, cansalada i síndria a discreció, i de postres pa de pessic, tot per gentilesa de la Plataforma.

La sobretaula serveix perquè ens presentem els companys i els organitzadors fer una declaració de principis, força interessant.

A les 7 de la tarda tenen lloc les xerrades sobre la Cultura de la Pau, a la seu del Club de Dominó (on farem nit). Es parla de “La mercantilització dels béns naturals”, “El conflicte de l’aigua a Palestina” i “Conseqüències de la II guerra de l’Irak”.

Sopem frugalment un entrepà i una poma i acabem el dia al port pesquer, on a l’aire lliure, sota un cel estel.lat, i gaudint d’una temperatura molt agradable, veiem el reportatge “Itoitz, un poble esborrat del mapa”, dramàtic exemple de com afecta la mercantilització dels béns naturals als pobles de la península Ibèrica.

Amb la satisfacció del deure complert anem a dormir, uns a cobert, altres a l’aire lliure, tots somniant un món millor.
                                                                                     Núria Casals Gil