Imatges: Poètiques

www.fuerzasdepaznoviolentas.org www.nonviolentpeaceforce.org
Inici
Objectius
Mètodes
Projecte Sri Lanka
FAQ's En anglès

Organització

Consell de Govern

 

Convenció Inicial

 

Contactes regionals

Recolzen

 

Suports personals

 

Organitzacions membre

Publicacions En anglès

    Proposta
    Butlletí
    Estudi de viabilitat
    Llibres
Col·laborar
    Donacions
 

Subscriure's al butlletí

    Participar
Imatges
    Fotos
    Videos
    Poètiques
Enllaços
 

Organitzacions En anglès

 

Mitjans de comunicació

Contactar
  A Catalunya
 
 
CeDRe
 
Sta. Eugènia 17
17005 de Girona
Tel: 972 21 99 16

Dijous i divendres
de 5 a 9 del vespre
correu electrònic

"Resistir" de Susan Sontag
 
Mairead Corrigan Maguire, Premi Nobel de la pau 1977  
Ara que la guerra s'està acabant... [09/04/2003]  
Oração de uma criança iraquiana (Oració d'un infant iraquià) [en portuguès]
 

 

Resistir
Sunsan Sontag* - La Jornada (México)

Permítanme evocar no a uno, sino a dos héroes, sólo a dos, entre millones de héroes. A dos víctimas entre millones de víctimas. El primero: Oscar Arnulfo Romero, arzobispo de San Salvador, asesinado en su investidura mientras oficiaba misa en la catedral el 24 de marzo de 1980 -hace 23 años-, pues se había convertido en ''un manifiesto defensor de una paz justa y se opuso públicamente a las fuerzas de la violencia y la opresión''. (Cito la descripción del Premio Oscar Romero, que hoy se entrega a Ishai Menuchin.) La segunda: Rachel Corrie, estudiante universitaria de 23 años procedente de Olympia, Washington, muerta con su brillante chaleco anaranjado fluorescente con tiras de Day-Glo, que los escudos humanos llevan con el propósito de ser del todo visibles -y tal vez para estar más seguros-, mientras intentaba detener una de las casi diarias demoliciones de casas de las fuerzas israelíes en Rafah, una población en el sur de la franja de Gaza (donde Gaza linda con la frontera egipcia), el 17 de marzo de 2003 -hace dos semanas-. De pie, frente a la casa de un médico palestino elegida para demolición, Corrie, una de los ocho jóvenes voluntarios estadounidenses y británicos, escudos humanos en Rafah, había estado agitando los brazos y gritando por megáfono al conductor de un bulldozer D-9 blindado que se acercaba; entonces se hincó de rodillas en el camino del gigantesco bulldozer, el cual no aminoró su marcha. Dos figuras, emblemas del sacrificio, muertas por las fuerzas de la violencia y la opresión, a las cuales ofrecían una oposición por principio, no violenta, y peligrosa. Comencemos por el riesgo. El riesgo del castigo. El riesgo del aislamiento. El riesgo de ser herido o muerto. El riesgo del desprecio. [...]
[Veure el document complert en format .doc]

Torna amunt

Cita de Mairead Corrigan Maguire, Premi Nobel de la pau 1977
"...necessitem seguir el somni de Gandhi d'uns equips internacionals de pacificadors desarmats que resolguin els conflictes internacionals no mitjançant solucions militars sinó amb mitjans noviolents. Els governs del món necessiten no només rebutjar les solucions militars sinó crear i finançar programes noviolents de resolució de conflictes internacionals."

Torna amunt

Ara que la guerra s'està acabant...
...i per part dels vencedors
ens ompliran amb soroll d'una absurda victòria.

Ara que tot semblarà que era necessari
i fins els morts ens seran útils.

En aquests moments de collita de les múltiples raons
que justifiquen els crims que s'han comés
i són llavor poderosa dels que vindran, encara més mortífers.

Ara que ve el temps d'honorar els herois que ens han "salvat"
i d'oblidar que cap d'ells és viu, per fer-nos companyia
i riure amb nosaltres i dir-nos que res no s'ho valia.

Ara que tornaran a dir que viure senzillament és un absurd
i que res pot aturar un món que avança inexorable...- cap a on?

Ara que la guerra ens ha mostrat altra vegada el rostre impúdic
i atraient de la mentida i l'horror que es fa notícia.

Ara que ens asseurem amb les mans buides i els ulls secs
a mirar com s'engrandeixen la glòria que no volíem,
i els negocis que es faran -també amb nosaltres,
i que tenen contractes incials tacats de sang.

Avui que al nostre desesper, li mancarà un tornaveu
que el faci guaridor i semblarà que tot ha estat en va.

Avui, més que mai, hem de saber que el nostre cor té la raó
i que, malgrat el que diran per a convencer-nos del contrari,
tant dolor no el mereixíem a no ser que sigui per a comprendre
que ens relliga un jurament solemne, perquè MAI MÉS torni a passar.

Avui, siguin on siguin els culpables, han de saber que ho han fet
sense nosaltres, que ens fan vergonya
i que MAI MÉS ho podran tornar a fer.

Alfons [09/04/2003]
Torna amunt

Oração de uma criança iraquiana (Oració d'un infant iraquià)

Agora estou em paz
Estou tranqüilo, sem dor nem medo
Eu tinha fome e sede quando fui atingido
Agora não tenho mais.
Você não é muçulmano como eu era
Mas aqui, aonde eu cheguei, isso não importa
Somos todos irmãos, não há soldados nem inimigos
Tudo parece calmo, suavemente colorido, quase alegre.
Mas eu gostaria de ter vivido um pouco mais
Brincar, brincar, em fim viver.
Quero que você me ajude, e
Eu ajudo você.
Escolha uma criança iraquiana que tenha morrido nesta guerra
Uma criança de seu mesmo sexo e idade.
Conheça o nome dela e
Peça a alguém que lhe ensine como pronunciar meu nome,
Pronuncie-o, me chame.
Eu virei para perto de você
Você viverá a sua vida e assim
Você me fará viver de novo.
Seja feliz, brinque, estude, ame as pessoas
Eu serei feliz, brincarei, estudarei e
Crescerei junto com você.
Eu cuidarei de você,
Estarei atento, cuidarei de você desde cá.
Cuidarei que você faça boas escolhas
Que escolha bem, por exemplo, seus amigos,
As suas companhias
Que escolha bem a sua profissão
Que não escolha ser soldado
Porque algum dia você poderá machucar uma criança
Talvez alguém machuque você e a mim, de novo.
Eu ajudarei para que você
Trabalhe sempre pela paz e pela harmonia
Que você seja um negociador incansável pela paz
Que você seja honrado,
Que não dê motivos para tristeza a seus pais, a
Seus irmãos, vizinhos, seus amigos ou não
Que você cuide da natureza, da terra, das plantas
Dos rios e da areia do deserto que eu amava.
Que você não troque seus ideais pelas suas necessidades
Que ame seu povo e respeite os outros povos
Vivendo assim, você me dará a vida que eu não tenho mais.
Cuidando de seu corpo, eu verei como teria sido meu corpo que foi destruído.
Busque meu nome e me chame, me chame
Eu estou aguardando,
Não tenho pressa, estou em paz
Não tenho mais sede, fome, nem dor
Estou esperando que você me chame pelo meu nome,
Chame-me, chame-me.

Torna amunt

 

info@forcesdepaunoviolentes.org. Versió catalana 1.0. Última actualització: 26/04/2003